divendres, 16 de setembre del 2016

L'obertura

L’obertura és l’inici de la partida en què cadascun dels oponents pren posicions sobre el tauler en funció del seu estil de joc i dels seus interessos.

         Què hem de tenir en compte per jugar bé a l’inici, tres idees principals:

1. Moure un o dos peons centrals.
2. Treure els cavalls i els alfils cap al centre.
3. Fer l’enroc el més aviat posible.

          Disposades en el centre les peces tenen més mobilitat:

El cavall pot anar a vuit caselles.
























Compara tots dos diagrames i, després, respon la pregunta:

El cavall pot anar a dues caselles.
























On prefereixes tenir les peces: en el centre o bé arraconades?

divendres, 2 de setembre del 2016

Olimpíades d'Escacs Bakú 2016

Avui ha començat a Bakú les Olimpíades d'Escacs, amb la participació de 181 equips de 176 països en la categoria masculina i de 142 en equips en la femenina. Es citen doncs, una selecció rellevant dels millors jugadors del món i jugadores, malgrat l'absència destacada d'alguna de les principals figures dels escacs. Només el campionat masculí acull 899 jugadors i prop de 1.600 en total, si comptabilitzem les dones participants.

Sala de cristall de Bakú. Seu de les Olimpíades d'Escacs 2016.

















Una bona ocasió per tornar a veure jugar els campions mundials Magnus Carlsen (2857), amb Noruega, i Hou Yifan (2658), amb la Xina. L'equip espanyol masculí, capitanejat per Jordi Magem (2543), està format per Paco Vallejo (2713), Iván Salgado (2651), David Antón (2627), Renier Vázquer (2589) i José Carlos Ibarra(2563). L'equip espanyol femení, capitanejat per David Martínez (2411) està format per Sabrina Vega (2408), Ana Matnadze (2355), Niala Collazo (2272), Amalia Aranaz (2269) i Mónica Calzetta (2257).

Magnus Carlsen



















Hou Yifan

















Podeu seguir les partides fins el 13 de setembre, en rigurós directe, cada dia, partir de les 13.00h, excepte el dia 7 (jornada de descans), en l'enllaç oficial de l'esdeveniment si cliqueu la imatge de sota, que la trobareu també a la vostra dreta com a gadget del bloc.

 Clica i segueix en directe les Olimpíades d'Escacs de Bakú 2016

dijous, 16 de juny del 2016

Fundación Kasparov a Barcelona II

El passat divendres dia 3 i dissabte dia 4 de juny ens visità a Barcelona una delegació de la Fundación Kasparov per impartir un seminari a càrrec d'alguns dels docents d'escacs més importants del món. Hi vaig estar present entre el públic, desitjós d'aprendre'n més; entre els ponents que van exposar la seva experiència hi destacà entre d'altres la Marta Amigó, que explicà el projecte Els escacs a l'escola que, com ja sabeu, la nostra escola en forma part i de manera destacada.

A continuació us en faré cinc cèntims de la segona jornada.

Auditori de Caixafòrum Barcelona.














Dissabte 4 de juny de 2016. Caixafòrum de Barcelona.

El mestre de cerimònies i presentador va ser en aquesta ocasió en Miguel Illescas, figura important de la difusió dels escacs i creador d'una escola d'escacs pionera a Barcelona i a tot l'estat: EDAMI, després de la seva exitosa carrera professional com jugador, durant força temps el nº1 espanyol, amb categoria de Gran Mestre. Ens explicà, distés, abundants anècdotes viscudes personalment, unes vegades; unes altres protagonitzades per alguns del més cèlebres jugadors. i que servien per introduïr amb molt d'encert els diferents ponents de la jornada.

Miguel Illescacs, presentació inicial


Esteban Jaureguízar

Expert docent, coordinador del programa Ajedrez para la convivencia, del Ministerio de Educación y Cultura de Uruguay. Té també estudis de dret i de psicologia.

Esteban Jaureguízar

























Ens va voler transmetre la idea de portar a l'aula un cert "estat anímic", lúdic, mitjançant el joc, creador de cultura i amb tot el poder de capbussar-nos en un món que ens "desconnecta" de les preocupacions qüotidianes.

En la seva intervenció va obsequiar-nos amb tot un ventall de recursos, combinant l'enginy didàctic amb el plàstic i artesanal a l'hora de fabricar el propi material, com ara amb els cavalls "captura barrets": joc en el qual els cavalls han de capturar barrets de mides diferents i que si són capturats en l'ordre correcte encaixen perfectament en el cap del cavall pressumit.

Excel·lent també els exercicis de lògica i de càlcul en una progressiva gradació de sumes on cal observar la seqüència de jugades que suma més punts:

Tercera gradació de les sumes amb  la combinació de les tres jugades.
















Interessant el joc de cartes que limiten la capacitat de decisió dels jugadors, facilitant-ne la presa de decisions en els més petits o primerencs.

En definitiva: un compendi de recursos i una aposta ferma per la creativitat (creació de figures, textos sobre les peces...) i la iniciativa dels infants i els seus interessos: "la jugada de la Julia", que es converteixen en veritables protagonistes del seu aprenentatge com també de l'ensenyament.

Marta Amigó

Mestra, monitora d'escacs i àrbitre, cocoordinadora del projecte Els escacs a l'escola, del qual aquest curs 204 escoles de Catalunya hi participen, entre d'altres, l'Àngel Guimerà de Pallejà.

Marta Amigó

























Ens explicà el tarannà transversal i interdiscplinar del projecte, treballant-hi valors essencials en la formació de les persones amb varietat d'activitats d'àrees diverses del coneixement. En aquesta ponència va centrar-se, principalment en aquelles relacionades amb la llengua: expressió oral (descobrir la peça "amagada" tot explicant les seves característiques); vocabulari i ortografia (capturar lletres per després formar paraules). Va destacar també el reforç positiu que obtenen alguns alumnes que, de vegades, presenten dificultats d'aprenentatge, en veure que són capaços de resoldre amb èxit moltes de les activitats proposades.


Juan Luis Jaureguiberry

Expert docent, creador del Programa Municipal de Ajedrez de la Secretaría de Educación y Cultura de Santa Fe (Argentina). Considerat com al màxim especialista a nivell mundial en l'ensenyament de les matemàtiques a travès dels escacs.

Juan Luis Jaureguiberry


























Va constatar com, amb el tauler i les peces dels escacs, tenim una eina magnífica per explicar i mostrar els continguts tradicionals del currículum escolar de matemàtiques de manera flexible i molt atractiva i corregir pedagogies estereotipades que creen models poc flexibles i de forma poc atractiva. Cada imatge que ens mostrava deixava en "escac" els nostres propis coneixements, donat que la immensa majoria de tots nosaltres ens hem format en la primera de les pedagogies esmentadas.

Va començar plantejant-nos la simetria, o no, del propi tauler d'escacs:


Simetria diagonal del tauler d'escacs
















Presentació de les figures geomètriques desde diferents perspectives:

Presentació poc habitual d'un rectangle amb el moviment d'un alfil




Treball d'angles i excel·lent desenvolupament de l'agudesa visual:

Exercici aparenment senzill però de gran complexitat
















Tanmateix va presentar exercicis per desenvolupar el càlcul, les taules de multiplicar, l'escriptura matemàtica, el mètode científic, les fraccions... Podria oferir-vos més imatges, de fet, vaig fotografiar més que prendre apunts.

Per acabar, representació de la geometria tridimensional:

Construcció d'un cub a partir del moviment d'un cavall

















En el web d'Ajedrez Santa Fe web podem descarregar molt material:


No cal dir que la seva ponència ha estat d'allò més inspiradora i que, en el Guimerà, hem posat ja en pràctica algun dels aprenentatges adquirits.


Construcció d'un circumferència a partir del moviment del cavall:

Una corda i un guix ens serveix de radi d'un compàs


























Saltem des del centre de la circumferència (una casella blanca)
a totes les caselles on pot anar el cavall (les vuit caselles negres de la corva)

















Carlos Martínez

Psicòleg, formador de mestres en l'aplicació dels escacs a les escoles, és el coordinador de l'Área de Psicología de la Federación Valenciana de Ajedrez.

Carlos Martínez

























Ens mostrà una bateria de jocs pedagògics relacionats principalment amb la llengua. En la majoria dels jocs es distribueix una lletra de l'abecedari en cadascuna de la majoria de les caselles del tauler. Es tracta de capturar les lletres a partir del moviment de la peça treballada per formar la "paraula amagada", sovint vocabulari relacionat amb els escacs, però podem "amagar" paraules de la temàtica que més ens interessi: números en anglès, temps verbals...  Abans de presentar pròpiament el joc, podem fer la lectura d'una endevinalla que la resoldrem amb l'ajut del joc. Interessants els scrabbelchess i els crucichess.


La paraula amagada és...












Alejandro Oliva

Coordinador pedagògic del Programa de Ajedrez Escolar de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires. Cantant, compositor, actor, director de teatre... Professor de l'assignatura "Escacs i teatre" en dues de les universitats estatals d'Argentina de la Diplomatura en Aspectos Socioculturales y Educativos del Ajedrez. Fundador del grup"Tocada movida", que interpreta les seves cançons relacionades amb el món dels escacs.

Alejandro Oliva interpretant una de les seves cançons

















Per cloure les ponències Alejandro Oliva s'encarregà de mostrar-nos la vessant més artística dels escacs. Per començar mostrà imatges bellíssimes d'escacs vivents, ens parlà de la possibilitat de representar escenes d'escacs i relats de partides, de mode teatral o bé a partir de cançons, com per exemple, el tango La dama blanca, on tracta el moviment del peó, de la dama i del rei, així com la regla de la coronació i el mat de la dama i el rei. Ens oferí també nombroses il·lustracions plenes de bon gust i creativitat. Una lliçó més de treball interdisciplinar modèlic.




Durant la jornada de dissabte Miguel Illescas entrevistà l'exdiputat socialista Pablo Martín Peré, impulsor de la proposició no de llei per a la implantació dels escacs a les escoles, amb finalitats educatives, així com en altres espais, amb finalitats socials i terapèutiques. Es comentà la insòlita i històrica unanimitat a l'hora d'acceptar tots els partits polítics la seva proposta, i que ve donada per l'acceptació, definitivament científica, dels contrastats avenços de la població que en segueix un programa rigurós i de qualitat. Ens explicà com es gestà la idea i es va debatre sobre el fet de que ara, cada comunitat autònoma, en tant que competent en matèria d'educació, s'encarrega de desenvolupar-la en el seu territori propi.

Pablo Martín Peré entrevistat per Miguel Illescas

















La segona jornada i el seminari acabà amb el torn de preguntes del públic assistent i la fotografia final de cloenda.

dimarts, 7 de juny del 2016

Fundación Kasparov a Barcelona I

El passat divendres dia 3 i dissabte dia 4 de juny ens visità a Barcelona una delegació de la Fundación Kasparov per impartir un seminari a càrrec d'alguns dels docents d'escacs més importants del món. Hi vaig estar present entre el públic, desitjós d'aprendre'n més; entre els ponents que van exposar la seva experiència hi destacà entre d'altres la Marta Amigó, que explicà el projecte Els escacs a l'escola que, com ja sabeu, la nostra escola en forma part i de manera destacada.

A continuació us en faré cinc cèntims de la primera jornada.

Espectacular escenificació de les ponències
















Divendres 3 de juny de 2016. Caixafòrum de Barcelona.

El mestre de cerimònies, presentador i, en molts moments també expert opinant, va ser en Leontxo García, considerat com a millor periodista d'escacs del món i destacat jugador amb categoria de Mestre Internacional.

Leontxo García
















Adriana Salazar

L'Adriana Salazar està considerada la màxima experta mundial en l'ensenyament dels escacs en alumnes d'infantil (menys de sis anys)  i destacada jugadora, nou vegades campiona nacional del seu país, Colòmbia. La seva xerrada fóu força teòrica però d'allò més interessant.

Adriana Salazar



























El seu treball en aquestes edats es basa principalment en les teories científiques de

- Glenn Doman: el nostre cervell es forma principalment en les primeres edats, moment que és més fàcil de modular. Mitjançant l'estimulació i el moviment (braquiacions) possibilitem dotar-li d'una capa de mielina  més sòlida, capaç d'obrir un ventall de conexions neurològiques més potent en el futur (utilitza la imatge de l'asfalt per a les carreteres per a la seva comprensió).

- Reuven Feuerstein: el cervell va construïnt operacions mentals cada vegada més complexes (teoria de la modificabilitat cognitiva), des de la identificació (qualitats bàsiques dels objectes: color, tamany...); diferenciació (una qualitat d'una altra diferent); representació mental; trasnformació mental; comparació; classificació; projecció; anàlisi/síntesi fins al pensament creatiu i lògic.

- Howard Gardner: el cervell té diferents aptituds o intel·ligències (teoria de les intel·ligències múltiples) i és bo valorar totes i cadascuna d'elles i desenvolupar-les: musical; linguística; lògica-matemàtica; espacial; corporal-cinestèsica; interpersonal; intrapersonal i naturalista. 

Usa un tauler gegant de terra i l'alumnat hi fa els moviments de les peces o bé els que siguin demanats pels mestres, La imaginació i la creativitat sempre hi són presents de la mà dels relats; la música; titelles; cartes; cançons...

Dansa de la dama (Adriana) i del rei (Manuel), amb cançons, és clar.
















Manuel Azuaga

El Manuel Azuaga dirigeix i presenta un programa d'escacs a la ràdio:

El rincón del ajedrez

i porta a terme un important projecte d'escacs social i terapèutic a Andalusia:

Proyecto de Ajedrez Escuela Platero


Manuel Azuaga

























Ens va donar consells alhora de proposar i dur un projecte d'escacs a una comunitat, entitat o institució. Va destacar la oportunitat, mitjançant els escacs, de gestionar el silenci (aconseguir-ne'n per cooperació 10 segons en un compte enrera de dits per tal d'iniciar una activitat); de modificar o afegir normes en funció d'un determinat comportament que volem aconseguir (per exemple, poder fer dues jugades seguides); o de treballar a la classe qualsevol àrea de coneixement (llengua, història, geografia...) a partir de les múltiples històries apassionants que hi ha al voltant dels escacs ("El turc"; Morphy; Rossolino...).

Lorena García

La Lorena García és mestra, psicòloga i psicopedagoga i ens parlà de la seva experiència docent i investigadora a les Illes Canàries i de com és encertat el joc dels escacs per tal de gestionar la intel·ligència emocional.

Lorena García


















Ens explicà que utilitza el joc cooperatiu en alumnes en conflicte (els fa jugar en equip, parella, contra una altra). Ressalta el treball d'hàbits: posició correcta del cos a la cadira i la taula lliure i de com després es transfereix alhora de treballar individualment ja sigui a casa o bé a l'escola. També treballa el raonament i l'enraonament: primer individualment, després en parella i posteriorment en grups de quatre a partir de la resolució de problemes variats en una determinada posició. Els seus treballs constaten la millora de la confiança i l'autoestima en els practicants dels escacs educatius.

José Antonio Montero

El José Antonio Montero és psicòleg i duu a terme un projecte d'escacs social i terapèutic a Extremadura que ha estat distingit només fa uns mesos com a millor projecte del món en aquesta especialitat.



José Antonio Montero

























Malauradament tenia un altre compromís i no vaig asistir a la seva ponència, la darrera de la jornada, tota una autoritat mundial! Segons m'han comentat va confirmar les bondats de la pràctica dels escacs educatius com a eina integració social en col·lectius desafavorits i en el tractament i prevenció d'algunes malalties neurogeneratives. De tot això ja vaig tractar en el bloc anterior i disposeu de l'article en el gadget  de la dreta Beneficis de la pràctica dels escacs.


A més a més de les ponències hi va haver convidats especials que ens van parlar dels seus projectes a les escoles, com ara José Andrade, de l'Escola Montserrat de Barcelona, un referent en el món de la innovació pedagògica i que ja fa dinou anys va introduir els escacs a tota l'escola en horari lectiu un dia a la setmana. En una entrevista del Leontxo van comentar com van impulsar una idea molt més ambiciosa "segrestant" l'Adriana Salazar que, durant un temps, va formar els mestres de l'escola i que va acabar desenvolupant el projecte editorial Ajedrez en el aula, arran de la demanda.

José Andrade (Escola Montserrat de Barcelona) entrevistat per Leontxo García
















L'Adriana Salazar va ser també la inspiradora de la Escuela Gredos de San Diego (Buitrago, Madrid) per encetar un projecte que ens van presentar amb suport d'imatges tres mestres de l'escola. Hi han creat una mena de mascota, el Pelocho, amb cos de con i cap de pilota, dos dels materials més emprats pels alumnes en la classe de psicomotricitat i que, a més a més, recorda la figura del peó.
Les peces gegants i el tauler de terra gegant, així com murals referents, formen part del material imprescindible de la seva aula de psicomotricitat. Hi fan nombroses activitats també a l'aire lliure i disposen d'una gran varietat de material. Curiós i interessant, per exemple, el joc de bitlles amb  llançament en el sentit del moviment de la torre o bé de l'alfil.

Escuela Gredos de San Diego





















El Leontxo va entrevistar també l'Adriana Salazar i el Manuel Azuaga, moment que el públic podia traslladar-los les seves preguntes per escrit.

Entrevista i torn de preguntes del públic asistent
















La jornada es tancaria amb una nova tanda de preguntes del públic i la fotografia final de cloenda.




divendres, 6 de maig del 2016

La captura al pas

Captura d'un peó en avançar dues caselles des de la seva posició de sortida al passar pel costat d'un peó contrari., tal com si es desplacés tot just una casella a mercès d'ell. S'ha de fer tot just a continuació i de manera immediata al moviment de sortida del peó.

Exemple:

Posició després de 2. e5

























Juguen les negres i avancen el peó "d" dues caselles.





Tot i avançar dues caselles el peó "d" passa per d6, casella controlada pel peó "e". Tot seguit pot capturar el peó en d6, ara i només ara, només es disposa d'una única oportunitat per capturar al pas.
























3. exd6 (a.p)

divendres, 29 d’abril del 2016

Grup 5; Xavi

La darrera partida disputada en els tallers d'escacs de l'escola és molt curta però, a la vegada, molt il·lustrativa de la importància de fer un enroc coherent. També hi tenim un bon exemple de jugada tàctica, com a recurs d'atac, quan el rei contrari es troba en el flanc oposat.

Posició després de 7. g4: ...


 
Fins el moment les blanques havien fet el correcte: treure les peces menors (els cavalls i un alfil); un peó central i l'enroc. Ara bé, si tot d'una avancem els peons de l'enroc per atacar (les negres es deixaran capturar l'alfil tan fàcilment?), aquests peons ja mai més tornaran cap enrera per protegir el rei que ara quedarà més exposat. No ens hem enrocat per tenir-lo més protegit?

Posició després de 9. Ac4; ...
























L'afil blanc estava ben situat, tornant a moure'l regalem un temps a les blanques. Calia treure l'alfil negre per donar-li joc.

Posició després de 11. Cf3; ...
























Portar el cavall a g5 ha estat regalar més temps a les negres, no hi feia res en g5 i ara les negres poden decidir en quin cantó enrocar-se. Amb l'enroc llarg el rei negre queda més protegit però, a la vegada, poden iniciar ràpidament l'atac a l'enroc blanc que ja ha donat facilitats amb l'avenç ja comentat de "g4". La torre negra d'"h" es troba ja en posició d'atac i, tot, sense moure's, fins i tot la dama apunta al peó feble d'h3, per ara sense protecció.

Posició després de 12. ...; h5
























Amb aquesta senzilla jugada les negres penetren amb facilitat en l'enroc blanc. De res ja serveix l'intent de fugir amb el rei. Si s'avança el peó a g5 la dama negra captura en h3, tot i que encara li caldria la col·laboració d'una altra peça per aconseguir l'escac i mat. En canvi és encara pitjor que les negres capturin en g4, que és el que passa, tot obrint la columna "h", per a la torre que ho té tot al seu favor.

La partida es decideix en poques jugades més.

Podeu veure la partida sencera en el visor que hi ha al final de les entrades.


Recorda!!

- Donar joc als cavalls i als alfils (desenvolupar-los) a l'inici.
- No perdre temps movent les peces sense criteri.
- Pensar més d'una vegada si val la pena avançar a la valenta els peons de l'enroc.
- Podem usar l'enroc per atacar amb més facilitat l'enroc contrari quan es troba en el flanc oposat.