dimarts, 1 de novembre del 2016

Art i escacs a la Fundació Miró

Amb el títol "Fi de partida. Duchamp, els escacs i les avantguardes"  s'exposa a la Fundació Miró de Barcelona una molt interessant mostra del millor art d'avantguarda del segle XX que ha tingut com a tema d'inspiració els escacs.

No ens hem volgut perdre aquesta cita i, aprofitant el pont d'aquest cap de setmana, ens hi hem apropat.


Entrada a la Fundació Miró i cartell de l'exposició




















La figura clau de l'exposició és l'artista i, a la vegada, jugador d'escacs professional, Marcel Duchamp. D'ell es pot veure algun quadre i alguna fotografia, una corbata que li va regalar al mateix Miró, així com obres de Paul Klee, Vasily Kandinsky, Sonia Delaunay, fotografíes de Man Ray (una d'elles amb Salvador Dalí i la seva muller Gala jugant a escacs) i pel·lícules variades, com per exemple un film de dibuixos animats de la Betty Boop. Podem veure també jocs d'escacs de diseny creats per destacats artistes.

Menció especial per a dos quadres de la nostra escriptora Mercè Rodoreda, es veu que també pintava amb molt d'encert, i una fantàstica tela de la cèlebre pintora brasilera Maria Helena Vieira da Silva. Si bé l'obra estrella de l'exposició és sens dubte l'obra "Juga amb confiança" Yoko Ono que, si bé és de l'any 1966, darrerament s'està multiplicant el seu prestigi i la seva cotització.


Galeria d'imatges.

Interessant composició del comunisme rus



















Kandinsky




















Duchamp (cartell)

























Rodoreda

























Vieira da Silva




















Yoko Ono
















Si teniu sort... potser podreu jugar una partideta...

El matrimoni Xavixec abans de començar el joc




















Si en vols veure més... no t'ho pensis més i ves a la Fundació Miró!!

dilluns, 24 d’octubre del 2016

El final

El final és l'última fase del joc d'una partida d'escacs. S'hi arriba quan queden ben poques peces sobre el tauler i resulta complicat d'aconseguir l'escac i mat.

El valor de les peces canvia. Els peons passen a tenir més importància, donat que coronar-ne un pot significar aconseguir un aventatge decisiu.

El rei, per altra banda, passa a tenir un paper més actiu, tant de defensa com també d'atac: pot ajudar els peons a avançar o impedir que ho facin els peons contraris.

A partir d'una única posició avui aprendrem un parell d'idees que ens poden ser d'un gran ajut en el final d'una partida.

Juguen les blanques i guanyen. Com?

Pos28


L'objectiu principal del final de la partida sol ser coronar un peó per tal d'aconseguir un aventatge decisiu.

Analitzarem la posició anterior en dues parts i resoldrem la manera de guanyar per part de les blanques.

Creació d'un peó passat

Tenim un "tres contra tres" de peons encarats, això sí, els blancs més avançats. Hem de crear un peó passat, obrir-li camí entre els tres peons negres. Per tal de fer-ho hem d'avançar el peó del mig "b" (en cas contrari les negres avançarien el seu peó "b" i acabarien ràpidament bloquejant tots els peons.

Pos29

Les negres capturen el peó, provarem amb el peó "c", doncs ens il·lustrarà millor la explicació. Negres: cxb5. Ara NO capturem el peó, si hem desviat el peó negre "c" ara cal desviar el "b" amb el nostre peó blanc "a" per donar via lliure el nostre peó "c".

Pos31

Desviem "b" i el peó blanc "c" ja té el camí lliure.

Negres: bxc5; blanques: c5

Pos32

El peó blanc "c" ja és un peó passat (no té cap peó contrari al seu davant que li pugui barrar el pas).

Però... El rei negre podria agafar el peó blanc aprofitant el seu moviment en diagonal! O no? A la vegada els peons negres "a" i "b" són peons passats i, si coronen tot seguit després de les blanques fan escac i mat. El rei blanc aconseguiria agafar el peó "a", el més allunyat dels dos?

Regla del quadrat

Tracem un quadrat (en aquest cas ens sortirà un rectangle) des d'on està el peó fins a la 8a fila: tenim un primer costat c5-c8. A partir d'aquest costat tracem els altres costats: c5-a5; a5-a8; a8-c8.



La regla del quadrat diu: si el rei en el moment de jugar entra dins del quadrat aconsegueix aturar el peó.

Així doncs, si el rei negre recula a d4 intentant aturar el peó, aquest arribarà abans que no l'atrapi.

Però... i si avancen el peó a, també passat? El rei blanc l'aturarà?



Observem que el peó negre coronaria just després que el peó blanc, però ho faria amb mat. Per tant, veiem si aconsegueix arribar el rei blanc abans que el peó negre tot aplicant la regla que ja coneixem.

Tracem el quadrat: primer costat a4-a1; a4-d4; d4-d1; d1-a1.   



 Juguen les blanques, si mouen el rei aturen el peó, doncs entra dins del quadrat.






dimecres, 5 d’octubre del 2016

El mig joc. Recursos tàctics I.

Un cop els dos oponents han pres posicions sobre el tauler s'inicia el mig joc. Cal pensar plans d'atac o de defensa; iniciar l'atac al rei contrari; guanyar alguna peça (material)...

A continuació us mostraré alguns recursos tàctics que us poden ser molt profitosos si voleu treure aventatge en el joc.


La doble amenaça

Jugada en la qual una sola peça amenaça a dues a la vegada. És anomenada també com a "ulleres".

En aquesta posició juguen les blanques i aconsegueixen un aventatge decisiu.

Pos1

Amb Ce6+ s'amenaça el rei i la dama, que podrà ser capturada després de protegir el rei de l'escac.


Pos2


La clavada

Posició en la qual una peça no es pot moure ja que deixaria descobert al darrere el rei (seria una jugada ilegal) o bé una peça de més valor que podria ser capturada. La peça doncs, no es pot moure i queda "clavada".

Cal aprofitar l'ocasió, una peça sense mobilitat és més provable de ser capturada si l'ataquem.

En la següent posició les blanques tenen el seu cavall clavat, si es mou deixa al descobert la dama que pot ser capturada. És amenaçat a la vegada per dues peces, el cavall i la dama i, tan sols, protegit per una sola, la dama. Tot sembla indicar que el cavall serà capturat però, si ens hi fixem bé, amb un sol moviment tot es pot capgirar.

Juguen les blanques i obtenen un aventatge que pot ser decisiu. Com?

Pos3

Da8!!

Pos4

Contraclavada!! Ara és el cavall negre que no es pot moure i queda clavat, deixa el rei descobert a la vuitena fila. És atacat per dues peces (el cavall i la dama) i, si la dama negra captura el cavall, la dama blanca captura el negre fent escac, l'única salvació seria tapar amb la dama a e8 i, tot seguit, seria capturada rebent mat (mat del passadís a la vuitena fila).


"Raigs x" o escacs "a través"


Jugada en la qual el rei és amenaçat i es veu obligat a moure's, deixant al seu darrere una peça que pot ser capturada.

En aquesta posició juguen les blanques i guanyaran material (una peça). Com?


Pos23

Ab2+ (escac a través)

Pos24

El rei es veu obligat a moure's tot deixant al seu darrere desprotegit l'alfil, que podrà ser capturat.


divendres, 16 de setembre del 2016

L'obertura

L’obertura és l’inici de la partida en què cadascun dels oponents pren posicions sobre el tauler en funció del seu estil de joc i dels seus interessos.

         Què hem de tenir en compte per jugar bé a l’inici, tres idees principals:

1. Moure un o dos peons centrals.
2. Treure els cavalls i els alfils cap al centre.
3. Fer l’enroc el més aviat posible.

          Disposades en el centre les peces tenen més mobilitat:

El cavall pot anar a vuit caselles.
























Compara tots dos diagrames i, després, respon la pregunta:

El cavall pot anar a dues caselles.
























On prefereixes tenir les peces: en el centre o bé arraconades?

divendres, 2 de setembre del 2016

Olimpíades d'Escacs Bakú 2016

Avui ha començat a Bakú les Olimpíades d'Escacs, amb la participació de 181 equips de 176 països en la categoria masculina i de 142 en equips en la femenina. Es citen doncs, una selecció rellevant dels millors jugadors del món i jugadores, malgrat l'absència destacada d'alguna de les principals figures dels escacs. Només el campionat masculí acull 899 jugadors i prop de 1.600 en total, si comptabilitzem les dones participants.

Sala de cristall de Bakú. Seu de les Olimpíades d'Escacs 2016.

















Una bona ocasió per tornar a veure jugar els campions mundials Magnus Carlsen (2857), amb Noruega, i Hou Yifan (2658), amb la Xina. L'equip espanyol masculí, capitanejat per Jordi Magem (2543), està format per Paco Vallejo (2713), Iván Salgado (2651), David Antón (2627), Renier Vázquer (2589) i José Carlos Ibarra(2563). L'equip espanyol femení, capitanejat per David Martínez (2411) està format per Sabrina Vega (2408), Ana Matnadze (2355), Niala Collazo (2272), Amalia Aranaz (2269) i Mónica Calzetta (2257).

Magnus Carlsen



















Hou Yifan

















Podeu seguir les partides fins el 13 de setembre, en rigurós directe, cada dia, partir de les 13.00h, excepte el dia 7 (jornada de descans), en l'enllaç oficial de l'esdeveniment si cliqueu la imatge de sota, que la trobareu també a la vostra dreta com a gadget del bloc.

 Clica i segueix en directe les Olimpíades d'Escacs de Bakú 2016

dijous, 16 de juny del 2016

Fundación Kasparov a Barcelona II

El passat divendres dia 3 i dissabte dia 4 de juny ens visità a Barcelona una delegació de la Fundación Kasparov per impartir un seminari a càrrec d'alguns dels docents d'escacs més importants del món. Hi vaig estar present entre el públic, desitjós d'aprendre'n més; entre els ponents que van exposar la seva experiència hi destacà entre d'altres la Marta Amigó, que explicà el projecte Els escacs a l'escola que, com ja sabeu, la nostra escola en forma part i de manera destacada.

A continuació us en faré cinc cèntims de la segona jornada.

Auditori de Caixafòrum Barcelona.














Dissabte 4 de juny de 2016. Caixafòrum de Barcelona.

El mestre de cerimònies i presentador va ser en aquesta ocasió en Miguel Illescas, figura important de la difusió dels escacs i creador d'una escola d'escacs pionera a Barcelona i a tot l'estat: EDAMI, després de la seva exitosa carrera professional com jugador, durant força temps el nº1 espanyol, amb categoria de Gran Mestre. Ens explicà, distés, abundants anècdotes viscudes personalment, unes vegades; unes altres protagonitzades per alguns del més cèlebres jugadors. i que servien per introduïr amb molt d'encert els diferents ponents de la jornada.

Miguel Illescacs, presentació inicial


Esteban Jaureguízar

Expert docent, coordinador del programa Ajedrez para la convivencia, del Ministerio de Educación y Cultura de Uruguay. Té també estudis de dret i de psicologia.

Esteban Jaureguízar

























Ens va voler transmetre la idea de portar a l'aula un cert "estat anímic", lúdic, mitjançant el joc, creador de cultura i amb tot el poder de capbussar-nos en un món que ens "desconnecta" de les preocupacions qüotidianes.

En la seva intervenció va obsequiar-nos amb tot un ventall de recursos, combinant l'enginy didàctic amb el plàstic i artesanal a l'hora de fabricar el propi material, com ara amb els cavalls "captura barrets": joc en el qual els cavalls han de capturar barrets de mides diferents i que si són capturats en l'ordre correcte encaixen perfectament en el cap del cavall pressumit.

Excel·lent també els exercicis de lògica i de càlcul en una progressiva gradació de sumes on cal observar la seqüència de jugades que suma més punts:

Tercera gradació de les sumes amb  la combinació de les tres jugades.
















Interessant el joc de cartes que limiten la capacitat de decisió dels jugadors, facilitant-ne la presa de decisions en els més petits o primerencs.

En definitiva: un compendi de recursos i una aposta ferma per la creativitat (creació de figures, textos sobre les peces...) i la iniciativa dels infants i els seus interessos: "la jugada de la Julia", que es converteixen en veritables protagonistes del seu aprenentatge com també de l'ensenyament.

Marta Amigó

Mestra, monitora d'escacs i àrbitre, cocoordinadora del projecte Els escacs a l'escola, del qual aquest curs 204 escoles de Catalunya hi participen, entre d'altres, l'Àngel Guimerà de Pallejà.

Marta Amigó

























Ens explicà el tarannà transversal i interdiscplinar del projecte, treballant-hi valors essencials en la formació de les persones amb varietat d'activitats d'àrees diverses del coneixement. En aquesta ponència va centrar-se, principalment en aquelles relacionades amb la llengua: expressió oral (descobrir la peça "amagada" tot explicant les seves característiques); vocabulari i ortografia (capturar lletres per després formar paraules). Va destacar també el reforç positiu que obtenen alguns alumnes que, de vegades, presenten dificultats d'aprenentatge, en veure que són capaços de resoldre amb èxit moltes de les activitats proposades.


Juan Luis Jaureguiberry

Expert docent, creador del Programa Municipal de Ajedrez de la Secretaría de Educación y Cultura de Santa Fe (Argentina). Considerat com al màxim especialista a nivell mundial en l'ensenyament de les matemàtiques a travès dels escacs.

Juan Luis Jaureguiberry


























Va constatar com, amb el tauler i les peces dels escacs, tenim una eina magnífica per explicar i mostrar els continguts tradicionals del currículum escolar de matemàtiques de manera flexible i molt atractiva i corregir pedagogies estereotipades que creen models poc flexibles i de forma poc atractiva. Cada imatge que ens mostrava deixava en "escac" els nostres propis coneixements, donat que la immensa majoria de tots nosaltres ens hem format en la primera de les pedagogies esmentadas.

Va començar plantejant-nos la simetria, o no, del propi tauler d'escacs:


Simetria diagonal del tauler d'escacs
















Presentació de les figures geomètriques desde diferents perspectives:

Presentació poc habitual d'un rectangle amb el moviment d'un alfil




Treball d'angles i excel·lent desenvolupament de l'agudesa visual:

Exercici aparenment senzill però de gran complexitat
















Tanmateix va presentar exercicis per desenvolupar el càlcul, les taules de multiplicar, l'escriptura matemàtica, el mètode científic, les fraccions... Podria oferir-vos més imatges, de fet, vaig fotografiar més que prendre apunts.

Per acabar, representació de la geometria tridimensional:

Construcció d'un cub a partir del moviment d'un cavall

















En el web d'Ajedrez Santa Fe web podem descarregar molt material:


No cal dir que la seva ponència ha estat d'allò més inspiradora i que, en el Guimerà, hem posat ja en pràctica algun dels aprenentatges adquirits.


Construcció d'un circumferència a partir del moviment del cavall:

Una corda i un guix ens serveix de radi d'un compàs


























Saltem des del centre de la circumferència (una casella blanca)
a totes les caselles on pot anar el cavall (les vuit caselles negres de la corva)

















Carlos Martínez

Psicòleg, formador de mestres en l'aplicació dels escacs a les escoles, és el coordinador de l'Área de Psicología de la Federación Valenciana de Ajedrez.

Carlos Martínez

























Ens mostrà una bateria de jocs pedagògics relacionats principalment amb la llengua. En la majoria dels jocs es distribueix una lletra de l'abecedari en cadascuna de la majoria de les caselles del tauler. Es tracta de capturar les lletres a partir del moviment de la peça treballada per formar la "paraula amagada", sovint vocabulari relacionat amb els escacs, però podem "amagar" paraules de la temàtica que més ens interessi: números en anglès, temps verbals...  Abans de presentar pròpiament el joc, podem fer la lectura d'una endevinalla que la resoldrem amb l'ajut del joc. Interessants els scrabbelchess i els crucichess.


La paraula amagada és...












Alejandro Oliva

Coordinador pedagògic del Programa de Ajedrez Escolar de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires. Cantant, compositor, actor, director de teatre... Professor de l'assignatura "Escacs i teatre" en dues de les universitats estatals d'Argentina de la Diplomatura en Aspectos Socioculturales y Educativos del Ajedrez. Fundador del grup"Tocada movida", que interpreta les seves cançons relacionades amb el món dels escacs.

Alejandro Oliva interpretant una de les seves cançons

















Per cloure les ponències Alejandro Oliva s'encarregà de mostrar-nos la vessant més artística dels escacs. Per començar mostrà imatges bellíssimes d'escacs vivents, ens parlà de la possibilitat de representar escenes d'escacs i relats de partides, de mode teatral o bé a partir de cançons, com per exemple, el tango La dama blanca, on tracta el moviment del peó, de la dama i del rei, així com la regla de la coronació i el mat de la dama i el rei. Ens oferí també nombroses il·lustracions plenes de bon gust i creativitat. Una lliçó més de treball interdisciplinar modèlic.




Durant la jornada de dissabte Miguel Illescas entrevistà l'exdiputat socialista Pablo Martín Peré, impulsor de la proposició no de llei per a la implantació dels escacs a les escoles, amb finalitats educatives, així com en altres espais, amb finalitats socials i terapèutiques. Es comentà la insòlita i històrica unanimitat a l'hora d'acceptar tots els partits polítics la seva proposta, i que ve donada per l'acceptació, definitivament científica, dels contrastats avenços de la població que en segueix un programa rigurós i de qualitat. Ens explicà com es gestà la idea i es va debatre sobre el fet de que ara, cada comunitat autònoma, en tant que competent en matèria d'educació, s'encarrega de desenvolupar-la en el seu territori propi.

Pablo Martín Peré entrevistat per Miguel Illescas

















La segona jornada i el seminari acabà amb el torn de preguntes del públic assistent i la fotografia final de cloenda.

dimarts, 7 de juny del 2016

Fundación Kasparov a Barcelona I

El passat divendres dia 3 i dissabte dia 4 de juny ens visità a Barcelona una delegació de la Fundación Kasparov per impartir un seminari a càrrec d'alguns dels docents d'escacs més importants del món. Hi vaig estar present entre el públic, desitjós d'aprendre'n més; entre els ponents que van exposar la seva experiència hi destacà entre d'altres la Marta Amigó, que explicà el projecte Els escacs a l'escola que, com ja sabeu, la nostra escola en forma part i de manera destacada.

A continuació us en faré cinc cèntims de la primera jornada.

Espectacular escenificació de les ponències
















Divendres 3 de juny de 2016. Caixafòrum de Barcelona.

El mestre de cerimònies, presentador i, en molts moments també expert opinant, va ser en Leontxo García, considerat com a millor periodista d'escacs del món i destacat jugador amb categoria de Mestre Internacional.

Leontxo García
















Adriana Salazar

L'Adriana Salazar està considerada la màxima experta mundial en l'ensenyament dels escacs en alumnes d'infantil (menys de sis anys)  i destacada jugadora, nou vegades campiona nacional del seu país, Colòmbia. La seva xerrada fóu força teòrica però d'allò més interessant.

Adriana Salazar



























El seu treball en aquestes edats es basa principalment en les teories científiques de

- Glenn Doman: el nostre cervell es forma principalment en les primeres edats, moment que és més fàcil de modular. Mitjançant l'estimulació i el moviment (braquiacions) possibilitem dotar-li d'una capa de mielina  més sòlida, capaç d'obrir un ventall de conexions neurològiques més potent en el futur (utilitza la imatge de l'asfalt per a les carreteres per a la seva comprensió).

- Reuven Feuerstein: el cervell va construïnt operacions mentals cada vegada més complexes (teoria de la modificabilitat cognitiva), des de la identificació (qualitats bàsiques dels objectes: color, tamany...); diferenciació (una qualitat d'una altra diferent); representació mental; trasnformació mental; comparació; classificació; projecció; anàlisi/síntesi fins al pensament creatiu i lògic.

- Howard Gardner: el cervell té diferents aptituds o intel·ligències (teoria de les intel·ligències múltiples) i és bo valorar totes i cadascuna d'elles i desenvolupar-les: musical; linguística; lògica-matemàtica; espacial; corporal-cinestèsica; interpersonal; intrapersonal i naturalista. 

Usa un tauler gegant de terra i l'alumnat hi fa els moviments de les peces o bé els que siguin demanats pels mestres, La imaginació i la creativitat sempre hi són presents de la mà dels relats; la música; titelles; cartes; cançons...

Dansa de la dama (Adriana) i del rei (Manuel), amb cançons, és clar.
















Manuel Azuaga

El Manuel Azuaga dirigeix i presenta un programa d'escacs a la ràdio:

El rincón del ajedrez

i porta a terme un important projecte d'escacs social i terapèutic a Andalusia:

Proyecto de Ajedrez Escuela Platero


Manuel Azuaga

























Ens va donar consells alhora de proposar i dur un projecte d'escacs a una comunitat, entitat o institució. Va destacar la oportunitat, mitjançant els escacs, de gestionar el silenci (aconseguir-ne'n per cooperació 10 segons en un compte enrera de dits per tal d'iniciar una activitat); de modificar o afegir normes en funció d'un determinat comportament que volem aconseguir (per exemple, poder fer dues jugades seguides); o de treballar a la classe qualsevol àrea de coneixement (llengua, història, geografia...) a partir de les múltiples històries apassionants que hi ha al voltant dels escacs ("El turc"; Morphy; Rossolino...).

Lorena García

La Lorena García és mestra, psicòloga i psicopedagoga i ens parlà de la seva experiència docent i investigadora a les Illes Canàries i de com és encertat el joc dels escacs per tal de gestionar la intel·ligència emocional.

Lorena García


















Ens explicà que utilitza el joc cooperatiu en alumnes en conflicte (els fa jugar en equip, parella, contra una altra). Ressalta el treball d'hàbits: posició correcta del cos a la cadira i la taula lliure i de com després es transfereix alhora de treballar individualment ja sigui a casa o bé a l'escola. També treballa el raonament i l'enraonament: primer individualment, després en parella i posteriorment en grups de quatre a partir de la resolució de problemes variats en una determinada posició. Els seus treballs constaten la millora de la confiança i l'autoestima en els practicants dels escacs educatius.

José Antonio Montero

El José Antonio Montero és psicòleg i duu a terme un projecte d'escacs social i terapèutic a Extremadura que ha estat distingit només fa uns mesos com a millor projecte del món en aquesta especialitat.



José Antonio Montero

























Malauradament tenia un altre compromís i no vaig asistir a la seva ponència, la darrera de la jornada, tota una autoritat mundial! Segons m'han comentat va confirmar les bondats de la pràctica dels escacs educatius com a eina integració social en col·lectius desafavorits i en el tractament i prevenció d'algunes malalties neurogeneratives. De tot això ja vaig tractar en el bloc anterior i disposeu de l'article en el gadget  de la dreta Beneficis de la pràctica dels escacs.


A més a més de les ponències hi va haver convidats especials que ens van parlar dels seus projectes a les escoles, com ara José Andrade, de l'Escola Montserrat de Barcelona, un referent en el món de la innovació pedagògica i que ja fa dinou anys va introduir els escacs a tota l'escola en horari lectiu un dia a la setmana. En una entrevista del Leontxo van comentar com van impulsar una idea molt més ambiciosa "segrestant" l'Adriana Salazar que, durant un temps, va formar els mestres de l'escola i que va acabar desenvolupant el projecte editorial Ajedrez en el aula, arran de la demanda.

José Andrade (Escola Montserrat de Barcelona) entrevistat per Leontxo García
















L'Adriana Salazar va ser també la inspiradora de la Escuela Gredos de San Diego (Buitrago, Madrid) per encetar un projecte que ens van presentar amb suport d'imatges tres mestres de l'escola. Hi han creat una mena de mascota, el Pelocho, amb cos de con i cap de pilota, dos dels materials més emprats pels alumnes en la classe de psicomotricitat i que, a més a més, recorda la figura del peó.
Les peces gegants i el tauler de terra gegant, així com murals referents, formen part del material imprescindible de la seva aula de psicomotricitat. Hi fan nombroses activitats també a l'aire lliure i disposen d'una gran varietat de material. Curiós i interessant, per exemple, el joc de bitlles amb  llançament en el sentit del moviment de la torre o bé de l'alfil.

Escuela Gredos de San Diego





















El Leontxo va entrevistar també l'Adriana Salazar i el Manuel Azuaga, moment que el públic podia traslladar-los les seves preguntes per escrit.

Entrevista i torn de preguntes del públic asistent
















La jornada es tancaria amb una nova tanda de preguntes del públic i la fotografia final de cloenda.