Recent acabades les classes del curs escolar 2018-19, avui us porto l'últim treball realitzat amb l'alumnat de 1r. Hem introduit el rei, després d'haver conegut el joc del peó i haver-ne disputat curses, curses amb taps i curses amb taps de diferents puntuacions. Aquest curs he cregut convenient començar experimentant amb el moviment, implicant a tot el cos, en l'aprenentatge de cadascuna de les peces, no només per fer-lo més atractiu i divertit, sinó també per afavorir a l'alumnat amb més dificultats de comprensió, raonament i memòria. Les dues darreres sessions de treball amb 1r han servit per introduir el joc del rei.
Última classe: joc amb el rei al tauler de terra, cons, pilota i mini cistella.
Recién finalizado el curso escolar 2018-19, hoy os muestro el último trabajo realitzado con el alumnado de 1º. Hemos introducido el juego del rey, después de haber conocido el juego del peón y haber disputado con ellos carreras, carreras con tapones ycarreras con tapones de diferente puntuación. Este curso he creído oportuno empezar experimentando con el movimiento, involucrando todo el cuerpo, en el aprendizaje de cada una de las piezas, no solo para hacerlo más atractivo y divertido, sino también para favorecer a aquel alumnado con más dificultades de comprensión, razonamiento y memoria. Las dos últimas sesiones de trabajo con 1º han servido para introducir el juego del rey.
1ª Sessió. Per començar... Tota la sessió té lloc al doble tauler de terra. Per començar situo un con al tauler i, aquells que diuen conèixer el moviment del rei, col·loquen cons a les caselles on pot anar-hi (va sortint i prova també, per deducció, la resta de l'alumnat). Una vegada aclarit el seu moviment juguem per equips...
Toda la sesión tiene lugar en el doble tablero de suelo. Para empezar sitúo un cono en el tablero de suelo y, aquellos alumnos que dicen conocer el movimiento del rey, colocan conos en las casillas donde este podría ir (van saliendo y prueban también por deducción el resto de los alumnos). Una vez aclarado su movimiento jugamos por equipos...
Es tracta de col·locar mini cons a les caselles on pot anar el rei (el con fa de rei). Guanya l'equip que els col·loqui abans correctament.
Se trata de colocar mini conos en las casillas donde puede ir el rey (el cono cumple la función de rey). Gana el equipo que los coloque antes correctamente.
I ara, el mateix joc, però amb dos reis. El juego anterior pero ahora con dos reyes.
A continuació passem a explicar les peculiaritats del rei, com captura, però sobretot, que no pot ser capturat. Per tal de facilitar-ne la seva comprensió, ara seran els propis alumnes que faran de reis, moguts pels seus companys d'equip. Hauran d'arribar fins a la casella del cercle, sortejant els peons o capturant-los. En cas de situar-se a tir d'un peó hauran de retrocedir perdent, doncs, un torn de jugada. El mestre o dinamitzador/a indica cada torn. Quanya l'equip que arribi abans al cercle, en cas d'arribar-hi a la vegada, guanyarà l'equip que hagi capturat més peons (cons, en aquest cas).
A continuación pasamos a explicar las peculiaridades del rey, cómo captura, pero sobretodo, que no puede ser capturado. Para facilitar su comprensión, ahora serán los propios alumnos que harán de reyes, movidos por sus propios compañeros de equipo. Tendrán que llegar hasta la casilla del aro, sorteando a los peones o capturándolos. En caso de situarse al alcance de un peón tendrán que retroceder perdiendo, pues, un turno de jugada. El maestro o dinamizador/a indica cada turno. Gana el equipo que llegue antes al círculo, en caso de llegar los dos reyes a la vez, ganará el equipo que haya capturado más peones (conos, en este caso).
2ª Sessió. Repàs i curses de peons.
Comencem la sessió de repàs novament als taulers de terra. Primer de tot repassem el moviment del rei. Dos equips es desafien a completar amb mini cons les caselles on podria anar el con-rei (joc del moviment del rei). A continuació repassem el seu moviment i la seva característica fonamental amb la cursa de reis, en aquesta ocasió els alumnes-reis no arribaran fins a un cercle, sinó fins a una mini cistella de bàsquet, on el rei de l'equip guanyador farà un mat amb una pilota (mat en 8 jugades) en cas d'arribar-hi abans que l'altre equip.
Empezamos la sesión de repaso nuevamente en los tableros de suelo. En primer lugar repasamos el movimiento del rey. Dos equipos se desafían a completar con mini conos las casillas donde podría desplazarse el cono-rey (juego del movimiento del rey). A continuación repasamos su movimiento y su característica fundamental con la carrera de reyes, en esta ocasión los alumnos-reyes no deberán alcanzar un aro, sino una mini canasta de baloncesto, sobre la cual el rey del equipo ganador hará un mate con una pelota (mate en 8 jugadas) en caso de llegar antes que el otro equipo.
Una vegada fet el repàs ens dirigim a l'aula i disputem la primera cursa de peons amb reis. Guanya qui primer aconsegueixi portar un peó a l'última fila. Peons i reis en la seva posició inicial.
Preparats per a la cursa de peons amb reis.
Una vez finalizado el repaso nos dirigimos al aula para disputar la primera carrera de peones con reyes. Gana quien primero consiga llegar a la última fila con un peón. Peones y reyes en su posición de inicio.
Guanyen les blanques!!
Algunes imatges de l'última classe.
Moviment de rei I (amb un sol rei).
Moviment de rei II (amb dos reis).
Cursa de reis i mat. Carrera de reyes y mate.
Curses de peons amb reis, en joc. Carreras de peones con reyes, en juego.
"Puc moure'l o no puc?" "¿Puedo moverlo o no puedo?"
"I ara quina jugada faig"? "¿Y ahora qué jugada hago?"
Avui us presento un joc molt fàcil d'implementar i de comprendre el seu funcionament. Combina la memòria visual i la de treball, el treball en equip, així com la velocitat i els reflexos. S'ha dut a terme, en primer lloc, al Club d'Escacs de Pallejà, durant les classes d'escacs educatius els dijous al Castell. S'ha acabat de definir la seva normativa durant els tallers impartits la setmana passada a l'Escola l'Oreig.
Hoy os presento un juego muy fácil de implementar y de comprender su funcionamento. Combina la memoria visual y la de trabajo, el trabajo en equipo, asi como la velocidad y los reflejos. Se ha puesto en práctica, primero, en el Club d'Escacs de Pallejà, durante las clases de ajedrez educativo los jueves en el Castell. Se ha completado de definir su normativa durante los talleres impartidos la semana pasada en la Escola l'Oreig.
Punt o rebot a l'Escola l'Oreig (20/06/2019).
Desenvolupament. Desarrollo. Es formen dos equips. Aquests equips hauran de memoritzar una posició d'escacs durant dos minuts, aproximadament. Transcorregut aquest temps retornaran els diagrames amb la posició i seran col·locats en una posició equidistant respecte l'altre equip, a prop de la persona dinamitzadora (veure fotografia d'adalt, s'han desat a sobre unes pedres perquè el vent no s'endugui els fulls). A cada component del grup se li assigna un número (o dos, segons el cas). Tots dos equips se situen en cantons oposats però equidistants a un objecte (en aquest cas vam emprar una campaneta). A continuació el dinamitzador/a formularà una pregunta sobre la posició memoritzada i cada equip disposarà d'uns segons (30 aproximadament) per preparar la resposta. Tot seguit i, disposats de la mateixa manera tots els integrants de cada equip (els hi faig seure a terra), es cridarà un dels números. Els jugadors amb el número cridat correran per agafar l'objecte, qui primer l'agafi podrà respondre la pregunta. Si encerta guanya un punt per al seu equip; si falla hi ha rebot. En cas de que falli també la pregunta el segon equip, correran a agafar novament el full amb el diagrama, el portaran amb el seu equip per preparar una segona resposta i hauran de tornar el full en la posició on l'havien agafat abans de tornar de nou cap a l'objecte, a fi d'agafar-lo i tenir l'oportunitat de respondre novament. En cas de tornar a fallar es repeteix el mateix procés fins a donar, un dels dos conjunts, amb la resposta correcta. Punt o rebot.
Memorització en equip del diagrama.
Se forman dos equipos. Estos equipos tendrán que memorizar una posición de ajedrez durante dos minutos, aproximadamente. Finalizado este tiempo devolverán los diagramas con la posición y serán colocados en una posición equidistante respecte al otro equipo, cerca de la persona dinamizadora (ver la primera de la fotografías, se pondrán encima unas piedras para que el viento no se lleve las hojas). A cada componente del grupo se li asigna un número (o dos, según el caso). Los dos equipos se sitúan en lados opuestos pero equidistantes respecto a un objeto (en este caso utilizamos una campanita).
A continuación el dinamitzador/a formulará una pregunta referente a la posición memorizada, y cada equipo dispondrá de unos segundos (30 aproximadamente) para preparar la respuesta. A continuación y, dispuestos de la misma manera todos los integrantes de cada equipo (los hago sentarse en el suelo), se dirá en voz alta y clara uno de los números. Los jugadores con el número apelado correrán para agarrar el objeto, quien lo coja primero podrá responder la pregunta. Si acierta gana un punto para su equipo; si falla hay rebote. En caso de que falle también la pregunta el representante del segundo equipo, correrán para coger nuevamente la hoja con el diagrama, la llevarán hasta su equipo para preparar una segunda respuesta y tendrán que devolverla y dejarla en la misma posición en que la cogieron, antes de volver otra vez hasta el objeto, con la finalidad de cogerlo y tener la oportunidad de responder nuevamente. En caso de volver a errar se repite el mismo proceso hasta que un equipo de con la respuesta correcta. Punto o rebote.
Memorización en equipo del diagrama.
Diagrames amb "posicions reals" Amb aquestes posicions podem repassar, introduir o aprofundir en temes escaquístics, ja siquin referents al reglament, a la tàctica, l'estratègia, patrons de mat...
Con estas posiciones podemos repasar, introducir o profundizar en temas ajedrecísticos referentes al reglamento, a la táctica, la estrategia, patrones de mate...
Diagrama 1 emprat a l'Escola l'Oreig.
Diagrames amb "posicions no reals" Aquestes posicions poden esdevenir més complexes i exigents a l'hora d'afilar més la observació, la comprensió i el raonament, així com la part pròpiament memorística. A la vegada poden resultar també més divertides i donar més joc, mai millor dit.
Estas posiciones pueden resultar más complejas y exigentes a la hora de afilar más la observación, la comprensión y el razonamiento, así como la paret propiamente memorística. Al mismo tiempo pueden resultar también más divertides y darnos más juego, nunca mejor dicho.
Diagrama 2 utilizado para los talleres impartidos en la Escola l'Oreig.
Les preguntes És important disposar prèviament d'una bona bateria de preguntes per a cada diagrama i, per si de cas, de les respostes. Exemples de memòria visual i compteig: - Quants peons blancs hi ha? (diagrama 1) - Quants peons hi ha en total? (diagrames 1 i 2) - Quina columna té més peces? (diagrama 2) Reglament: - Per què no poden fer l'enroc les blanques? (diagrama 1) Memòria visual i sistema cartesià: - A quina casella es troba la dama negra? (diagrama 2) Memòria visual i observació - A quina columna no hi ha cap peó negre? (diagrama 1) - A quina fila no hi ha cap peça? (diagrama 2) Observació, memòria visual i raonament - Amb quina jugada les blanques fan mat en una? (diagrama 1) - Quants reis no estan en escac? (diagrama 2) Observació, memòria visual, raonament i sistema cartesià: - Quins reis no es troben en escac? (diagrama 2)
Formulació de la pregunta i inici de preparació de la resposta.
Las preguntas
Es importante disponer previamente de una buena batería de preguntas para cada diagrama y, por si acaso, de las respuestas.
Ejemplos de memoria visual y conteo:
- ¿Cuantos peones blancos hay? (diagrama 1)
- ¿Cuantos peones hay en total? (diagramas 1 y 2)
- ¿Qué columna tiene más piezas? (diagrama 2)
Reglamento:
- ¿Por qué no puede hacer el enroque el rey blanco? (diagrama 1)
Memoria visual y sistema cartesiano:
- ¿En qué casilla se encuentra la dama negra? (diagrama 2)
Memoria visual y observación
- ¿En qué columna no hay ningún peón negro? (diagrama 1)
- ¿En qué fila no hay ninguna pieza? (diagrama 2)
Observación, memoria visual y razonamiento:
- ¿Con qué jugada las blancas dan mate en una? (diagrama 1)
- ¿Cuantos reyes no están en jaque? (diagrama 2)
Observación, memoria visual, razonamiento y sistema cartesiano:
- ¿Qué reyes no se encuentran en jaque? (diagrama 2)
Preparació de la resposta.
Algunes consideracions per concloure Cal preparar bons diagrames i bones preguntes. Tant els uns com les altres els podem ajustar al nivell del nostre alumnat. Durant l'activitat podem també adaptar les preguntes a la canalla, per exemple, en comptes de demanar la jugada de mat en una abans citada vaig reformular l'enunciat (dia 20/06/2019 a l'Oreig) de la següent manera: "quines dues peces apunten cap al rei negre per fer-li mat en una"? Es tracta d'nn joc cooperatiu que, duent-lo a terme sistemàticament, estic convençut de que pot millorar les habilitats citades a l'article, integrant a tot l'alumnat, els uns ajuden als altres. A l'incloure l'activitat física desenvolupem a la vegada aspectes cognitius i físics, essent doncs, una activitat força complerta i que pot integrar equilibradament capacitats diferents dels nostres infants. L'emoció i les curses pugen de to quan els dos equips fallen les seves primeres respostes i, si fallen les segones, pugen encara més... L'activitat realitzada en clubs d'escacs, en un nivell d'iniciació, pot millorar també el joc dels més novells, ja que l'exigència memorística i analítica de cada posició que es desenvolupa amb aquest treball, entrena les habilitats principals que el joc en si requereix.
Llestos per començar. Listos para empezar.
Algunas consideraciones para concluir
Es necesario preparar buenos diagramas y buenas preguntas. Tanto los unos como las otras los debemos ajustar al nivel de nuestro alumnado. Durante la actividad podemos también adaptarles las preguntas, por ejemplo, en vez de pedirles la jugada de mate en una antes citada (diagrama 1) reformulé el enunciado (día 20/06/2019 en el Oreig) de la siguiente manera: "¿qué dos piezas apuntan hacia el rey negro para darle mate en una jugada"?
Se trata de un juego cooperativo que, llevándolo a buen término sistemáticamente, estoy convencido de que puede mejorar las habilidades citadas en el artículo, integrando a todo nuestro alumnado (en ciertos casos habría que reconsiderar el hándicap físico), unos ayudan a otros. Al incluir la actividad física desarrollamos al mismo tiempo aspectos cognitivos y aspectos físicos, resultando pues, una actividad bastante completa y que puede integrar equilibradamente capacidades diferentes de nuestro alumnado.
La emoción y las carreras incrementan su intensidad cuando los dos equipos fallan en sus primeras respuestas y, si vuelven a fallar, vuelven a incrementarse.
La actividad realizada en clubs de ajedrez, en un nivel inicial, puede llevar a mejorar también el juego de los más noveles, ya que la exigencia memorística y analítica de cada posición que se desarrolla con este trabajo, entrena les habilidades principales que el juego en si requiere.
El cap de setmana de l'1 i el 2 de juny tingué lloc a Sogorb (Castelló), les III Jornadas Internacionales de Ajedrez Francesch Vicent, amb la disputa de dos campionats, un d'infantil i un altre d'obert, tallers d'escacs educatius i ponències a càrrec de variades i prestigioses veus del món dels escacs.
El fin de semana del 1 y el 2 de junio tuvo lugar en Segorbe (Castellón), las III Jornadas Internacionales de Ajedrez Francesch Vicent, con la disputa de dos campeonatos, uno infantil y otro un abierto, talleres de ajedrez educativo y ponencias a cargo de variadas y prestigiosas voces del mundo del ajedrez.
Sogorb és una bonica i tranquil·la ciutat, capital de la comarca de l'Alt Palància(Castelló), amb molta història, personatges il·lustres i destacats monuments.
El temps transcorre plàcidament als afores de Sogorb un matí de diumenge.
En Migue Malo, àlias OCACHESS, per ser el creador d'aquest popular joc, organitza aquestes jornades des de fa tres anys, com a màxim responsable de la Escuela de Ajedrez Francesch Vicent del Club de Ajedrez Alto Palancia, que ell mateix presideix, on desplega mitjans únics en matèria d'escacs educatius a Espanya.
Escuela de Ajedrez Francesch Vicent (foto cedida per Migue Malo).
Segorbe es una bonita y tranquila ciudad, capital de la comarca del Alto Palancia(Castellón), que desborda historia, personajes ilustres y destacados monumentos.
Francesch Vicent, natural de Segorbe, fundador dels escacs moderns.
Migue Malo, alias OCACHESS, por ser el creador de este popular juego, organiza estas jornadas desde hace ya tres años, siendo el máximo responsable de la Escuela de Ajedrez Francesch Vicent del Club de Ajedrez Alto Palancia, que el mismo preside, donde despliega medios únicos en materia de ajedrez educativo en España.
Dissabte dia 1 De matí es disputà el torneig infantil, amb la participació d'una seixantena de joves jugadors. Paral·lelament tingueren lloc els tallers per a adults, i també petits, a partir d'una mostra de diferents jocs: escacs ferriz, ocachess, chesstratego, escacs pintables, escacs gegants de terra, retallables i pintables... A la tarda en Migue Malo ens féu de guia per la ciutat i ens endinsà en la seva història tot visitant el Museo Segorbinos Ilustres. Temps lliure després i, més tard, trobada prèvia i sopar per tancar la nit.
Por la mañana se desarrollaron los talleres para adultos, y también pequeños, a partir de una muestra de diferentes juegos: ajedreces Ferriz, Ocachess, Chesstratego, ajedreces pintables, ajedreces gigantes de suelo, recortables y pintables... Por la tarde Migue Malo nos hizo de guía por la ciudad y nos sumergió en su rica historia visitando el Museo Segorbinos Ilustres. Tiempo libre a continuación y, más tarde, cita previa y cena conjunta para cerrar la noche.
Diumenge dia 2 De matí es disputaren les tres primeres rondes de l'Open Internacional, amb la presència de dos GM i diversos MI i MF. El torneig es clouria a la tarda, doncs, després d'aquesta primera tongada de partides van tenir lloc les destacades ponències a càrrec de rellevants figures internacionals en diferents àmbits dels escacs.
Més de 50 participants a l'Open Internacional, arbitrat de matí
per Rubén Crespo i, a la tarda, per Luis Blasco de la Cruz.
Por la mañana se disputaron las tres primeras rondas del Open Internacional, con la presencia de dos GM y diversos MI y MF. El torneo se cerraría por la tarde, ya que, después de esta serie de primeras partidas, tuvieron lugar las destacadas ponancias a cargo de relevantes figuras internacionales en diferentes ámbitos del ajedrez. Ponència 1. Implantación del ajedrez en el aula. Recursos didácticos. Miriam Monreal Miriam Monreal és la coordinadora del programa d'Aragó El ajedrez a la escuela, projecte de gran èxit en tota la regió i que, si l'aritmètica no fa canviar les tornes a la comunitat aragonesa després de les últimes eleccions, farà que els escacs arribin a tota la població des dels 3 fins als 14 anys de manera curricular el proper curs escolar.
Miriam Monreal es la coordinadora del programa de Aragón El ajedrez a la escuela, proyecto de gran éxito en toda la región y que, si la aritmética no trastoca los planes iniciales en la comunidad aragonesa después de las últimas elecciones, hará que el ajedrez llegue a toda la población desde los 3 hasta los 14 años de manera curricular el próximo curso escolar.
Miriam Monreal durant la seva ponència (foto Luis Blasco).
En la seva ponència desgrana els punts clau dels èxits del programa, basant-se, en la il·lusió, la formació de qualitat, el treball en equip, la creativitat individual casant amb compartir recursos i coneixements, i el treball. Escoltem-la en un breu fragment dels minuts inicials de la seva exposició.
En su ponencia desgrana los puntos clave del éxito del programa, basándose en la ilusión, la formación de calidad, el trabajo en equipo, la creatividad individual casando con compartir recursos y conocimientos, y el trabajo. Escuchémosla en un breve fragmento de los minutos iniciales de su exposición.
Ponència 2. Aplicaciones sociales y terapéuticas del ajedrez. Luis Blasco de la Cruz Luis Blasco de la Cruz ostenta un impressionant currículum a nivell tant nacional com internacional, tant en l'àmbit formatiu com també com a organitzador i com a àrbitre. Coordina projectes tan importants a Espanya com Castle Project (forma mestres en escacs educatius en el primer Erasmus Plus a Espanya sobre escacs); Ajedrez y TDAH (primer premi al millor projecte d'escacs socials i terapèutics en la London Chess Conference 2015) o La mejor jugada(formació dins les presons).
Luis Blasco de la Cruz ostenta un impresionante currículum tanto a nivel nacional como internacional, tanto en el ámbito formativo como también como organizador y como árbitro. Coordina proyectos tan importantes en España como Castle Project (forma a maestros en ajedrez educativo en el primer Erasmus Plus en España sobre ajedrez); Ajedrez y TDAH (primer premio al mejor proyecto de ajedrez social y terapéutico en la London Chess Conference 2015) o La mejor jugada(formación en cárceles).
Luis Blasco de la Cruz durant la seva ponència.
En la seva ponència contraposa els escacs educatius dels escacs competitius, i inclou dins del primer àmbit els programes que es desenvolupen en centres penitenciaris o de desintoxicació, així com aquells que aborden qualsevol problemàtica de la salut, ja que segons ell es necessita un treball molt elaborat i àmpliament desenvolupat per poder aconseguir resultats més enllà dels propis resultats educatius. Destaca que allò més important és ensenyar a pensar i a prendre les millors decisions dins de les posibilitats de cadascú.
En su ponencia contrapone el ajedrez educativo del ajedrez competitivo, e incluye dentro del primer ámbito los programas que se desarrollan en centros penitenciarios o de desintoxicación, así como todos aquellos que abordan cualquier problemática de salud, ya que según el se necesita un trabajo muy elaborado y ampliamente desarrollado para conseguir resultados más allá de la propios resultados educativos. Destaca que lo más importante es enseñar a pensar y a tomar las mejores decisiones dentro de las posibilidades de cada persona.
Ponència 3. Post mortem. Hacer filosofía con el ajedrez. Francisco J. Fernández Francisco Javier Fernández és doctor en filosofia i ha estat professor de les Universitats del País Vasc i de Jaén. És jugador federat, monitor i àrbitre d'escacs. En el seu llibre El ajedrez de la filosofía planteja múltiples perspectives des de les quals es pot plantejar els escacs.
Francisco Javier Fernández es doctor en filosofía y ha sido profesor de las Universidades del País Vasco y de Jaén. Es jugador federado, monitor y árbitro de ajedrez. En su libro El ajedrez de la filosofía plantea múltiples perspectivas desde las cuales puede plantearse el ajedrez.
Parteix dels escacs com un joc i, com a tal, l'eleva pel seu valor en si, tot i la seva poca trascendència vital. Recorda Saussure i la seva metàfora del llenguatge amb els escacs. Fernández dubta de la introducció dels escacs a les escoles, ja que segons ell, tot ho "espatlla". Diu que el seu èxit és possible però, que tot depén de que es generi una demanda real i de la manera com l'afronti el professorat.
Parte del ajedrez como un juego y, como tal, lo eleva por su propio valor en si, aún reconociendo su poca trascendencia vital. Recuerda a Saussure y su metáfora del lenguaje con el ajedrez. Fernández duda de la introducción del ajedrez en las escuelas, ya que según el, todo lo "estropea". Su éxito es posible afirma, a pesar de todo, aunque dependerá en gran medida de que se genere una demanda real y de la manera cómo la encare el profesorado.
Ponència 4. El fortalecimiento del ajedrez femenino. Damaris Abarca. Damaris Abarca és una destacada jugadora i àrbitre internacional. Presideix la Federación Chilena de Ajedrez. Té un paper molt actiu en institucions i esdeveniments on defensa el paper de la dona en el món dels escacs, com ara a la Comissió Mundial d'Escacs Femenins de la Federació Internacional d'Escacs. Comentarista i col·laboradora per al portal chess.24 en espanyol.
Damaris Abarca es una destacada jugadora y árbitro internacional. Preside la Federación Chilena de Ajedrez. Tiene un papel molt activo en instituciones y eventos en los cuales defiende el papel de la mujer en el mundo del ajedrez, como por ejemplo en la Comisión Mundial de Ajedrez Femenino de la Federación Internacional de Ajedrez. Comentarista y colaboradora del portal chess.24 en español.
En la seva ponència ha deixat en evidència estadística l'escassa presència femenina en els llocs dirigents i representatius de les institucions escaquistes. Ha fet un repàs històric de la indiferència i el menyspreu que ha patit la dona en el món competitiu dels escacs i, tot aixecant la veu per fer-nos reflexionar (ha instat sovint al públic a participar), ens ha animat a trencar els tòpics i els estereotips i canviar-hi les tornes.
En su ponencia ha dejando en evidencia estadística la escasa presencia femenina en los puestos dirigentes y representatvos de las instituciones ajedrecísticas. Ha hecho un repaso histórico de la indiferencia y el desprecio que ha sufrido la mujer en el mundo competitivo del ajedrez y, al mismo tiempo que ha alzado la voz para hacernos reflexionar (ha instado a menudo al público a participar), nos ha animado a romper los tópicos y los estereotipos y a darle la vuelta a la tortilla.
Ponència 5. El postrero legado de Francesch Vicent. Una propuesta renovadora para la era tecnológica del ajedrez. José Antonio Garzón. José Antonio Garzón és historiador, periodista i investigador de la història dels escacs, n'és un veritable erudit, expert mundial. Autor de diversos llibres i treballs d'investigació on acredita l'origen valencià dels escacs moderns, i la importància de Segorbe i del seu il·lustre ciutadà Francesch Vicent. José Antonio Garzón es historiador, periodista e investigador de la historia del ajedrez, de la cual e un verdadero erudito y experto mundial. Autor de diversos libros y trabajos de investigación donde acredita el origen valenciano del ajedrez moderno, así como la importancia de Segorbe y de su ciudadano ilustre Francesch Vicent.
En la seva ponència fa un ràpid repàs a algunes de les dates clau en la història dels escacs tal i com avui els coneixem. Explica la importància cabdal de Francesch Vicent en la fundació dels escacs moderns, amb la creació de la figura de la dama i la seva gestació. Va explicant diferents jocs precursors dels escacs moderns així com de la modalitat dels escacs aleatoris inventada per Bobby Fischer. D'aquesta manera ens instrueix en els escacs de dos canvis, a partir d'una idea original de Francesch Vicent.
En su ponencia hace un rápido repaso a algunas de las fechas clave en la historia del ajedrez tal y como hoy lo conocemos. Explica la importancia crucial de Francesch Vicent en la fundación del ajedrez moderno, con la creación de la figura de la dama, así como su previa y completa gestación. Va explicando diferentes juegos precursores del ajedrezz moderno, así como también de la modalidad del ajedrez aleatorio inventada per Bobby Fischer. De esta manera nos acaba instruyendo en el ajedrez de dos trueques, a partir d'una idea original de Francesch Vicent.
Després d'aquestes magnífiques ponències vàrem dinar plegats l'equip de ponents i part del públic asistent entre el qual s'hi aplegaven algunes cares conegudes dels escacs educatius d'arreu del país, vingudes expressament per a l'ocasió (sens dubte, s'ho mereixia). com ara Rubén Crespo, Iván Martínez Perán o Maria Muñoz, Bon menjar i millor companyia. Agrair a Migue Malo i a Pilar Cordero l'extraordinària organització i millor acollida, la seva atenció i generositat. I ara a esperar la quarta edició... fins l'any vinent...
L'equip de ponents, amb Migue Malo en el centre (foto Luis Blasco).
Después de estas magníficas ponencias compartimos comida el equipo de ponentes y parte del público asistente entre el cual se congregó algunas caras conocidas del ajedrez educativo del país, venidas expresamente para la ocasión (sin duda, lo merecía). como por ejemplo Rubén Crespo, Iván Martínez Perán o María Muñoz, Buena comida y mejor companía. Agradecer a Migue Malo y a Pilar Cordero la extraordinaria organización del evento y su inmejorable acogida, su atención y generosidad. Y ahora a esperar la cuarta edición... hasta el año que viene...
Foto "de família" després del dinar (foto Luis Blasco).
