El ja tricampió mundial Magnus Carlsen amb el seu trofeu |
La primera partida va ser una mena de continuïtat de les dotze anteriors. Molta igualtat, Carlsen amb una mica més d'iniciativa i consumint menys temps de joc.
La segona va esdevenir més emocionant, Karjakin es va apurar de temps i arribà al final amb una situació clarament desfavorable. Carlsen tinguè les seves opcions però no va saber rematar la partida i Karjakin es defensà amb mestria.
Però a la tercera Carlsen sortí a per totes, més agressiu i cada vegada més inspirat en el seu joc. Molt més ràpid que el rus, aquest es va veure clarament superat i esgotà gairebé tot el seu temps.
Karjakin sortí més atacant en l'última partida, per primera vegada en tot el campionat pel darrere en el marcador. Carlsen jugà millor i va rematar el torneig amb una combinació mestrívola que passarà a la història dels escacs per la seva contundència, bellesa i pel context en el qual es produeix. Molt meritòria, tenint en compte la situació, el poc temps per pensar i el càlcul anticipat de les jugades que va haver de fer prèviament.
Karjakin en el moment de rebre la seva medalla de subcampió |
LA COMBINACIÓ (o la cirereta del pastís)
Juguen les blanques i fan escac i mat en tres jugades.
Aquesta és la posició que comento anteriorment i que serví per cloure brillanment un campionat potser no brillant però sí molt precís i que anà creixent en intensitat a mesurà anà avançant (excepció de la partida número 12).
Posició després de 49...; Df2 |
Si voleu veure tota la partida, així com les altres tres, us deixo l'enllaç aquí sota. També podeu fer-ho en el gadget de la vostra dreta i que hi restarà durant un temps. Que la disfruteu!!
nyc2016.fide.com (partides semiràpides de desempat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada