dijous, 21 de maig del 2020

Cites confinades XXXIII. Rita Levi-Montalcini

Captura en l'odre correcte les paraules per formar una cita de la gran neuròloga italiana Rita Levi-Montalcini. No pots passar més d'una vegada per una mateixa casella.



























Captura en el orden correcto las palabras para formar una cita de la gran neuróloga italiana Rita Levi-Montalcini. No puedes pasar más de una vez por una misma casilla.




























Rita Levi-Montalcini (1909-2012) va ser una gran neuròloga italiana. Tingué una excel·lent formació fins l'arribada al poder de Mussolini. Després de graduar-se de medicina a l'Universitat de Turí es va veure obligada a interrompre els seus estudis pels seus orígens jueus. A Brusel·les va poder estudiar neurologia però va haver de tornar a Milà després de que Hitler envaís Bèlgica. Hi treballà clandestinament com a doctora tractant malalts dels barris més pobres de Turí. Va fer les seves investigacions en situacions molt precàries. Després de la envasió d'Itàlia per part dels alemanys intentà fugir a Suïssa però, finalment, va haver d'amagar-se a Florència fins al final de la guerra. Quan aquesta acaba emigra als Estats Units i, allà, aconsegueix concloure la seva recerca tot descobrint, el 1952, el factor de creixement, en col·laboració amb Stanley Cohen. El 1959 farien la presentació a la comunitat científica de les seves descobertes. Per aquest mèrit van rebre tots dos, el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1986.




Rita Levi-Montalcini, una vida de pel·lícula, va viure fins els 103 anys (foto: Cristóbal Manuel)










































Rita Levi-Montalcini (1909-2012) fue una gran neuróloga italiana. Tuvo una excelente formación hasta la llegada al poder de Mussolini. Después de graduarse de medicina en la Universidad de Turín se vio obligada a interrompir sus estudios por sus orígenes judíos. En Bruselas pudo estudiar neurología pero tuvo que regresar a Milán después de que Hitler invadiese Bélgica. Trabajó clandestinamente como doctora tratando a enfermos de los barrios más pobres de Turín. Hizo sus investigaciones en situaciones muy precarias. Después de la invasión de Italia por paret de los alemanes intentó huir a Suiza pero, finalmente, tuvo que escpmderse en Florencia hasta el final de la guerra. Cuando esta termina emigra a los Estados Unidos y, allí, consiguió concluir su investigación descubriendo, en 1952, el factor de crecimiento, en colaboración con Stanley Cohen. En 1959 harían la presentación a la comunidad científica de sus descubrimientos. Por este mérito les fue otorgado el Premio Nobel de Medicina o Fisiología en 1986.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada